Mataró, 12 de juliol del 2011
Proposta de NORMATIVA ORGÀNICA Per l’Assemblea Popular de mataró
denominació i àmbit d’actuació.
Art. 1 – L’assemblea de l’acampada sorgida a la Plaça Santa Anna de Mataró el 18 de maig del 2011 constitueix l’Assemblea Popular de Mataró, A.P.M..
Art. 2 – A l’Assemblea Popular de Mataró està oberta a qualsevol persona persona que se senti vinculada a la ciutat de Mataró i que comparteixi la indignació amb el sistema capitalista i autoritari que ha provocat una situació socio-econòmica cada vegada més insostenible per a les classes populars en benefici de les classes privilegiades.
Art. 3 – L’àmbit d’actuació de l’A.P.M. és la ciutat de Mataró.
Art. 4 – El camp d’acutuació de l’A.P.M. és tant ampli com l’assemblea decideixi, evitant sempre participar en eleccions polítiques.
Vies per l’extensió.
Art. 5 – L’Assemblea Popular de Mataró, en una fase inicial serà la única assemblea dels indignats i indignades a Mataró en la que es concentrarà els esforços i confluiran totes les indignades i indignats independent del seu barri.
Art. 6 – Els companys i companyes d’un mateix barri que participin en l’Assemblea Popular de Mataró, constitueixen un Nucli Indignat de Barri que gaudeix d’autonomia per realitzar activitats en el seu barri per promoure la participació dels veïns, sempre respectant els acords de l’A.P.M.
Art. 7 – Els Nuclis Indignats de Barri són els gèrmens de les futures Assemblees Populars de Barri. Quan un nucli compti amb 15 companys i companyes que s’hauran format a l’Assemblea Popular de Mataró, podran decidir lliurement separar-se de l’Assemblea Popular de Mataró per constituir l’Assemblea Popular de Barri que correspongui.
Art. 7 – La primera vegada que és formin Assemblees Populars de Barri, s’hauran de formar dues a l’hora i per tant hi hauran 3 Assemblees Populars a Mataró. L’Assemblea Popular de Mataró canviarà la seva denominació per Assemblea Popular de la Resta de Barris. Les 3 assemblees constituïdes es federaran per crear la Federació d’Assemblees Populars dels Barris de Mataró.
PRESA DE DESICIONS.
Art. 8 – L’òrgan de decisió és l’assemblea d’indignats i indignades de Mataró. Els acords de l’assemblea són vinculants. Totes les decisions de l’assemblea arranquen de les propostes presentades de manera individual pels companys i les companyes.
Art. 9 – Les assemblees són les reunions d’indignades i indignats a les que tenen el dret d’assistir amb dret i vot. En les votacions que es realitzen, cada company i cada companya compta amb un vot.
Art. 10 – L’assemblea ordinària d’indignats es convoca cada 2 diumenges. Les convocatòries de les assemblees inclouen l’ordre del dia, el lloc, data i hora de l’assemblea. Les convocatòries d’assemblea es publiquen al butlletí intern a Internet.
Art. 11 – L’assemblea ordinària d’indignades i indignats es convoca amb l’antelació mínima de 4 dies abans de la seva celebració, per tant, com a molt tard el dimecres previ a l’assemblea. Els ordres del dia de les assemblees ordinàries els confecciona el comitè amb les propostes de les companyes i companys i les qüestions imprevistes que puguin anar sorgint que el comitè traslladi a l’assemblea i els punt de l’ordre del dia que hagin quedat pendents en una assemblea anterior.
Art. 12 – L’assemblea extraordinària d’indignades i indignats es convoca amb l’antelació mínima de 2 dies abans de la seva celebració, per tant, com a molt tard el divendres previ a l’assemblea. Els ordres del dia de les assemblees extraordinàries els confecciona el comitè amb les propostes de les companyes i companys i les qüestions imprevistes que puguin anar sorgint que el comitè traslladi a l’assemblea i els punts que hagi acordat una assemblea ordinària.
Art. 13 – No s’estableix un quorom mínim per constituir l’assemblea.
PRE-ASSEMBLEA. Fase de debat i organització.
Presentació de Ponències, Esmenes i Comentaris.
Ponències base
Art. 14 – Qualsevol company o companya que vulgui fer una proposta a l’assemblea haurà de presentar per escrit una Ponència Base. Les ponències base són propostes de redactat de l’acord que es proposa a l’assemblea sobre una qüestió en concret. Les ponències base hauran d’anar acompanyades d’un text en el que s’exposin les motivacions de la proposta i l’argumentació a favor de l’acord proposat.
Ponències alternatives.
Art. 15 – Quan algun company o companya vulgui proposar un acord alternatiu sobre un tema plantejar en una ponència base haurà de presentar una Ponència Alternativa. Les ponències alternatives són propostes de redactat d’acord alternatiu sobre una qüestió plantejada en una ponència base. Les ponències alternatives hauran d’anar acompanyades d’un text en el que s’exposi l’argumentació a favor de l’acord alternatiu proposat.
Esmenes.
Art. 16 – Quan alguna companya o company comparteixi el plantejament d’alguna de les ponències en termes generals però consideri que algun aspecte concret de la ponència s’hauria de modificar haurà de presentar per escrit una Esmena a la ponència. Les esmenes són propostes de modificació d’algun apartat concret de l’acord proposat en una ponència. A les esmenes s’haurà d’indicar clarament quin és l’apartat de l’acord pel que es proposa una alternativa i hauran d’anar acompanyades de l’argumentació a favor de la matisació aportada.
Comentaris.
Art. 17 – Qual algun company no vulgui proposar cap acord alternatiu però vulgui argumentar a favor o en contra de les ponències podrà presentar per escrit un comentari en el que aportarà arguments nous no recollits en les argumentacions que acompanyen les ponències.
Terminis.
Art. 18 – Les ponències, esmenes i comentaris s’han de presentar abans de la celebració de la reunió plenària del comitè en la que s’elabora l’ordre del dia de l’assemblea. Un cop elaborat l’ordre del dia en reunió plenària del comitè, no s’acceptaran noves ponències, esmenes ni comentaris ja que s’ha de donar temps als companys i companyes per estudiar aquesta documentació amb calma abans de l’assemblea.
Elaboració de l’Ordre del Dia.
Art. 19 – L’ordre del dia de les assemblees s’elaboren i s’acorden en reunió plenària del comitè. En l’ordre del dia s’ordenaran les ponències en punts segons els diferents temes proposats pels companys i les companyes. Per cada punt de l’ordre del dia s’haurà d’indicar quina ponència base justifica la seva inclusió i quines són les ponències alternatives, les esmenes i els comentaris relacionats amb aquesta ponència base.
Art. 20 – En el cas que sorgeixin qüestions no previstes sobre les que l’assemblea no hagi pres acords i que necessitin una ràpida resposta de l’assemblea, el comitè les debatrà en reunió plenària i prendrà un acord que no serà vinculant fins la seva ratificació en assemblea. Per la seva ratificació en assemblea el comitè haurà de presentar per escrit l’acord no vinculant conjuntament amb la convocatòria de l’assemblea.
Butlletí intern.
Art. 21 – A mesura que es vagin aportant ponències, esmenes i comentaris s’aniran publicant a un butlletí intern virtual a Internet per que tothom pugui consultar aquest documents. Un cop elaborat l’ordre del dia serà publicat al butlletí intern a Internet.
Organització i preparació.
Art. 22 – Una comissió s’haurà d’encarregar de que el mitjans tècnics i d’infraestructura necessaris per la celebració de l’assemblea estiguin disponibles i a punt per començar l’assemblea a l’hora prevista i sense incidències.
ASSEMBLEA. Desenvolupament.
Meses.
Art. 23 – Les sessions de l’assemblea estaran agilitzades per una mesa constituïda per:
a) Un President: que modera els debats, i sotmet a votació les ponències, esmenes i incidències.
b) Un Secretari de Paraules: que recull les peticions de paraula i valora si són procedents les intervencions per al·lusions
c) Un secretari d’escrutinis: que recollirà i quantificarà els resultats de totes les votacions que es facin en l’assemblea.
d) Un o dos Secretaris d’Actes: encarregats de recollir per escrit allò que succeeix en l’assemblea.
Art. 24 – A l’inici de cada sessió de l’assemblea s’escollirà la composició de la mesa amb els voluntaris que tinguin més vots. Qualsevol company o companya podrà proposar la revocació de la mesa o algun dels seus membres en qualsevol moment i com a màxim una vegada per sessió. La proposta s’haurà de proposar com una incidència que serà sotmesa a votació per la presidència un cop finalitzada la intervenció que hi hagi en curs.
Sessions de treball de l’Assemblea.
Art. 25 – Les sessions de l’assemblea tindran una durada i uns descansos preestablerts que és podran modificar en funció de les circumstàncies mitjançant una incidència.
Art. 26 – En obrir un punt de l’ordre del dia es donarà la paraula durant 5 minuts al company que va presentar la ponència base. A continuació intervindran també durant, 5 minuts, els companys que van presentar ponències alternatives i després les que van presentar esmenes.
Art. 27 – El companys que han exposat les seves ponències o esmenes podran matisar i esclarir durant 2 minuts, en un 2n torn tancat de paraules, la seva intervenció inicial si han estat al·ludits de manera directa.
Art. 28 – A continuació el president de la mesa sondejarà amb quin suport compta cada ponència i cada esmena. Per a cada ponència i per cada esmena el president de la mesa demanarà vots a favor, a favor amb condicions i en contra. Aquesta votació no és vinculant i te caràcter d’escrutini estadístic.
Art. 29 – Seguidament s’obrirà un 3r torn tancat de paraules per aportar nous arguments o matisacions amb intervencions limitades a 3 minuts en el que intervindran els companys i companyes que no hagin aportat ponències o esmenes a l’assemblea.
Art. 30 – En un 4t torn tancat de paraules els companys que hagin estat al·ludits de manera directa podran intervenir durant 1 minut per matisar la seva intervenció anterior.
Art. 31 – Un cop finalitzats els torns de paraules es formarà la comissió de refós de ponències.
Art. 32 – Excepcionalment es passarà a la votació directa en els següents casos:
a) Una ponència compta amb més del 80% dels vots sense condicions en el sondeig inicial.
b) Quan es tracti d’una qüestió que no permeti refós de ponències i només hi hagi la opció d’estar a favor o en contra. En aquest cas alguna companya o company haurà de proposar la votació directa en una incidència que el president de la mesa sotmetrà a votació de l’assemblea.
Art. 33 – Un cop formada la comissió de refós de ponències, aquesta es reunirà al marge de l’assemblea per realitzar el seu treball i el president de la mesa obrirà un nou punt de l’ordre del dia.
Art. 34 – El punt de l’ordre del dia es reobrirà quan la comissió de refós de ponències disposi de la ponència refosa i dels vots particulars.
Art. 35 – Per començar es donarà la paraula al portaveu de la comissió que explicarà la ponència refosa a l’assemblea. A continuació es donarà la paraula als portaveus que exposaran cada un dels vots particulars.
Art. 36 – Seguidament s’obrirà un torn tancat de paraules en el que els companys i les companyes que vulguin argumentar a favor o en contra de la ponència refosa i els vots particulars durant 3 minuts.
Art. 37 – A continuació es sotmetrà a votació la ponència refosa que quedarà aprovada com acord definitiu de l’assemblea si compta amb la majoria de vots favorables.
Art. 38 – Si la ponència refosa no s’aprova, és passarà a votar els vots particulars per separat. Si un vot particular compta amb la majoria de vots favorables aquest quedarà aprovat com acord definitiu de l’assemblea.
Art. 39 – Si cap vot particular compta amb la majoria de vots a favor, el president sotmetrà a votació si l’assemblea accepta com acord la ponència de refós o el vot particular que compti amb més vots a favor o si l’assemblea no pren una decisió sobre la qüestió.
Art. 40 – En el cas de que no hi hagi acord, els companys que ho vulguin podran presentar noves ponències base, ponències alternatives i esmenes per una següent assemblea o proposar la celebració d’una conferència per tractar amb profunditat el tema per caminar cap a un acord consensuat. En aquestes conferències no es prendran acords ja que estan encaminades a profunditzar en el debat que a l’assemblea queda limitat per qüestions de temps i ordre.
Comissions de refós de ponències.
Art. 41 – Les Comissions de Refós de Ponències són grups de treball composats per companys presents en l’assemblea que tenen la tasca de refondre en la mesura del possible les ponències, les esmenes i les matisacions aportades durant els torns de paraula en l’assemblea. La seva funció és presentar una Ponència de Refós que se sotmetrà a la votació de l’assemblea.
Art. 42 – Aquestes comissions les componen de 4 a 6 companys i companyes escollides per l’assemblea que es reuniran al marge de l’assemblea mentre aquesta segueix amb els següents punts de l’ordre del dia.
Art. 43 – Per realitzar les seves tasques la mesa aportarà a la comissió les ponències, les esmenes i els comentaris presentats i el resultat de l’escrutini estadístic.
Art. 44 – Si hi han membres de la comissió que estan en desacord amb la Ponència de Refós que té més vots a la comissió, aquest podran presentar Vots Particulars. Els vots particulars són redactats alternatius a la ponència de refós majoritària que també es presentaran a l’assemblea.
Votacions.
Art. 45 – Totes les votacions es realitzen a mà alçada a petició del president de la mesa. Cada company o companya té un vot i per tant aixecarà només una mà, mai les dues. Per facilitar el recompte de vots s’utilitzaran targetes de votació de colors. El secretari d’escrutinis de la mesa farà el recompte de vots i exposarà el resultat a l’assemblea. Si fos necessari per la dificultat de comptar a vista les targetes de votació aixecares, aquestes es podrien fer circular cap a la mesa un cop aixecades per ser comptades.
Incidències.
Art. 46 – Les incidències són qüestions rellevants sobre el desenvolupament de l’assemblea, no sobre el contingut dels acords, que qualsevol company pot plantejar en qualsevol moment a l’assemblea per la seva votació:
a) Revocació de la mesa.
b) Qüestions d’ordre de les sessions ocasionades pel mal comportament d’un company.
c) Petició de votació directa d’un punt de l’ordre del dia. d) Qüestions sobre l’incompliment de la metodologia de l’assemblea.
e) Altres qüestions imprevistes però de vital importància com l’aplaçament de l’assemblea, resposta en cas d’actuació policial o detencions.
Art. 47 – Només s’acceptaran incidències previstes en l’enumeració anterior. No s’acceptaran incidències reiteratives.
Art. 48 – Els companys i companyes per presentar incidències hauran d’aixecar la mà en el transcurs d’una intervenció. El president de la mesa, un cop finalitzada la intervenció en curs, donarà la paraula durant 3 minuts al company o companya per exposar la incidència. A continuació la mesa determinarà si la incidència és acceptable o no. En cas de ser acceptada, s’obrirà un torn de paraules tancat en el que els companys que ho vulguin podran argumentar a favor o en contra de la incidència durant 2 minuts. Un cop finalitzat el torn de paraules el president de la mesa sotmetrà la incidència a votació.
Actes.
Art. 49 – En les actes de l’assemblea quedaran recollides les intervencions dels companys, l’enunciat de les votacions i els seu resultat, els acords adoptats i les incidències que es produeixin.
Art. 50 – Per facilitar la feina als secretaris d’actes, es podran utilitzar mitjans per enregistrar les sessions o demanar que alguns voluntaris transcriguin les intervencions a mesura que es van produint.
Art. 51 – Amb tot el material disponible, els secretaris d’actes, redactaran les actes, les signaran i les lliuraran per la seva publicació al butlletí intern.
POST-ASSEMBLEA.
Documentació de l’assemblea.
Art. 52 – Un cop celebrada l’assemblea, cal publicar al butlletí intern:
a) Les actes.
b) Les ponències, esmenes i comentaris que es van presentar abans de l’assemblea.
c) Les ponències de refós i els vots particulars presentats per les comissions de refós a l’assemblea.
d) Els documents on el secretari d’escrutinis hagi recollit els resultats de les votacions.
Aprovació de les actes.
Art. 53 – Un cop publicades les actes, s’obrirà un termini per que els companys i companyes que ho vulguin puguin presentar esmenes a les actes.
Art. 54 – En la següent assemblea s’inclourà un punt d’aprovació de les actes anteriors. En aquest punt, si cap company s’oposa a les esmenes presentades és procedirà a la votació directa per l’aprovació de les actes. Si hi ha oposicions a les esmenes aquestes s’hauran de sotmetre a la votació de l’assemblea.
Impugnacions.
Art. 55 – La impugnació d’un acord no paralitza la seva aplicació. Les impugnacions és resolen en assemblea.
Conferències. Generació d’idees i debat.
Art. 56 – Les conferències són reunions d’indignades i indignats en les que es debaten els temes d’interès que es considerin convenients. En les conferències no es prenen acords vinculants. Si hi han conclusions, aquestes no seran vinculants. Les conferències les convoca el comitè a proposta d’algun company o per acord d’una assemblea.
Gestió dels acords i coordinació.
Composició del Comitè.
Art. 57 – El comitè està format pel coordinador o coordinadora, la secretària o secretari de tresoreria, el secretari o secretària d’organització, la secretària o secretari de premsa i comunicació, el secretari o secretària de jurídica, el secretari o secretària de formació, el reste de secretaries que l’assemblea consideri necessàries i un representant de cada Nucli Indignat de Barri escollit per cada Nucli.
Art. 58 – Els companys i companyes que ocupen els càrrecs del comitè s’escullen en assemblea. Tots els càrrecs són revocables per l’assemblea a proposta d’algun company o companya. Els càrrecs del comitè no són mai remunerats. La duració dels mandats dels càrrecs del comitè serà de 4 mesos prorrogables a 2 més.
Funcions.
Art. 59 – El comitè és l’òrgan de coordinació i de gestió dels acords presos en assemblea. No tenen poder de decisió mes enllà de les tasques que l’hi encomana aquesta normativa orgànica.
Art. 60 – Les secretaries del comitè no poden fer propostes a l’assemblea des del seu càrrec. Si les fan, les han de fer a titul de simple indignat utilitzant les vies establertes en aquesta normativa.
Art. 61 – El comitè no pot fer propostes a l’assemblea més enllà de presentar resolucions acordades en reunió plenària per la seva ratificació en assemblea quan calqui prendre acords amb urgència.
Art. 62 – El comitè es reuneix en reunions plenàries convocades pel coordinador per iniciativa pròpia o a proposta d’alguna secretaria. En les reunions plenàries, cada membre del comitè te un vot.
Art. 63 – L’ordre del dia de les plenàries el confecciona el coordinador amb les aportacions de les secretaries, i les qüestions encomanades per les assemblees i les qüestions que aquest normativa obliga a tractar en reunió plenària (per exemple, convocatòria d’assemblees i elaboració dels seus ordres del dia).
Art. 64 – En les reunions plenàries, les secretaries del comitè es coordinen i posen en marxa els acords de les assemblees, distribuint el treball i concretant els acords quan sigui necessari.
Art. 65 – Les secretaries del comitè són el encarregats de les tasques de gestió i coordinació dels acords de l’assemblea relacionats amb el seus àmbits. Per aquesta tasca les secretaries s’atenen sempre a aquesta normativa orgànica, als acords de l’assemblea i a les indicacions i concrecions realitzades pel comitè en les seves reunions plenàries.
Art. 66 – Les funcions de les secretaries són les que s’estableixen a continuació:
a) Coordinador: Coordina el treball de les secretaries del comitè i substitueix les secretaries en cas d’absència.
b) Secretària d’Organització: És el responsable de publicar les convocatòries, les actes, la documentació de les assemblees i la resta de documentació bàsica al butlletí intern. En cas d’absència del coordinador o coordinadora, la substitueix. Pren les actes de les reunions plenàries del comitè i les publica al butlletí intern.
c) Secretari de Premsa i Comunicació: Manté relació permanent amb els mitjans de comunicació, informant contínuament les les activitats i opinions sobre els temes que sorgeixin quotidianament quan l’assemblea tingui posicionaments sobre aquests. Coordina els treballs d’edició i distribució de propaganda per les accions o campanyes que hagi aprovat l’assemblea o hagi concretat el comitè.
d) Secretària de Tresoreria: Coordina el treball d’assessorament jurídic. Realitza el seguiment i el contacte de l’assemblea amb els companys i companyes que puguin ser multades, encausades o empresonades. Gestionarà una caixa de resistència antirepressiva per la que recaudarà fons amb aportacions voluntàries o altres accions. Les despeses de la caixa de resistència hauran de ser aprovades per l’assemblea o pel comitè en reunió plenària en casos d’urgència.
e) Secretari de Formació: Coordina i gestiona els acords de l’assemblea sobre la formació dels companys i companyes en l’organització horitzontal i assembleària o en aquells camps que l’assemblea acordi en cada moment.
Art. 67 – Quan l’assemblea crei noves secretaries, haurà de definir les seves tasques de manera anàloga a les definicions d’aquesta normativa i s’afegiran a la normativa.
Els equips de treball.
Art. 68 – Les secretaries que ho considerin necessari, pel volum de feina o la complexitat de les tasques i gestions encomanades, podran crear un equip de treball de la seva secretaria.
Art. 69 – Els equips de treball de les secretaries són oberts a qualsevol company i companya tot i que es recomana la participació constant i no esporàdica en aquests equips. Els equips de treball estan coordinats pel secretari o secretària que convocarà les reunions a través de la secretaria d’organització que publicarà les convocatòries al butlletí intern. A les reunions de les comissions de treball es prendran actes que s’hauran de publicar al butlletí intern.
Art. 70 – Els equips de treball no són els encarregats de presentar propostes a l’assemblea, només tenen la funció de donar suport a les secretaries per realitzar les tasques que l’assemblea o aquesta normativa els hi encomani.
Articles addicionals.
Art. 71 – Les actuals comissions i grups de treball s’hauran de transformar en secretaries i els seus respectius equips de treball.
Art. 72 – No s’utilitzaran les assemblees per difondre convocatòries o posicionaments d’altres organitzacions a no ser que l’assemblea hagi declarat aquestes organitzacions com organitzacions grates. Per declarar una organització com organització grata caldrà una proposta d’algun company o companya que es resoldrà en assemblea.
El ponent,
Carles Verdugo Rojano
Mataró, 12 de juliol del 2011
#15Maresme 