Més de 50.000 manifestants als carrers de Barcelona han reclamat la dació en pagament, una moratòria dels desnonaments i el lloguer social amb un cost inferior al 30% dels ingressos de les famílies. Les mobilitzacions s’han estés a més de 45 ciutats de l’Estat espanyol i tenen lloc cinc dies després que la PAH aconseguís tombar per primer cop la piconadora de la majoria absoluta del PP al Congrés dels Diputats.
L’ambient previ que es vivia als trens de rodalies o a la xarxa de Metro ja feia preveure que la mobilització de Barcelona seria un èxit. Molts milers de persones, desenes de milers. En un recompte fet per aquest setmanari a dos quarts de set de la tarda a la calçada del tram del carrer Urgell comprès entre la Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer Còrsega hem comptabilitzat més de 38.000 manifestants, que sumades a les més de 10.000 que circulaven per les voreres ens apropa a les 50.000 persones. La PAH ha donat la xifra de 80.000 persones, que segons el seu recompte han participat de la protesta en algun moment del recorregut durant les tres hores de caminada reivindicativa, des de la plaça Universitat i fins una seu del Partit Popular fortament blindada per agents antiavalots de la unitat ARRO Barcelona. La Guàrdia Urbana, per la seva banda, passades les 8 de la tarda ha assegurat que havien estat 12.500 les manifestants. El gruix de les manifestants de Girona s’han desplaçat fins a Barcelona, però unes desenes ho han fet a la capital de l’Onyar fortament assetjades per agents antiavalots. A l’Hospitalet de Llobregat també s’ha viscut la pressió policial a l’inici de la tarda, quan un cordó d’agents ha envoltat i identificat tres manifestants que posaven enganxines i dibuixaven als vidres d’una entitat bancària. Les manifestacions s’han viscut amb força també a València, Castelló, Palma i Alacant. A la capital de l’Estat espanyol desenes de milers de persones també han sortit al carrer en una marxa similar a la de Barcelona.
Una nova generació de solidaritat i suport mútu
Avui s’ha constatat als carrers de Barcelona la sorprenent capacitat de les plataformes d’afectades per la hipoteca per involucrar tota una nova generació de gent solidària en la lluita per l’habitatge digne. Tal i com han explicat en reiterades ocasions les portaveus dels més de 80 nuclis actius de la PAH, la cara més positiva d’aquests quatre anys de creixement exponencial del moviment ha estat en la faceta qualitativa. Malgrat la frustració i la vergonya inicial, la majoria de les persones afectades per situacions d’execució hipotecària i per desnonaments han fet un canvi total de la seva visió de la societat. Valors com la solidaritat i el suport mútu han sorgit amb força en entorns on a primer cop d’ull s’hi detectava la cultura de l’individualisme. L’energia i la força dels crits i lemes –amb especial predomini del ja característic “Sí, es pot”–, la diversitat i originalitat de petites pancartes i cartells fets a casa, o la diversitat d’edats, comunitats culturals i lingüístiques, han visibilitzat avui un moviment per l’habitatge més madur i transversal que mai. Des de l’última gran marxa de la PAH s’han viscut centenars de moments de lluita municipi a municipi, barri a barri: resistències a desnonaments i ocupacions d’entitats financeres han empoderat a la gent. Avui ho han pogut reviure totes juntes. S’han fet grans, més grans encara.
Jesús Rodríguez / La Directa
#15Maresme 