Reproduïm el discurs de Badalona Indignada a l’homenatge de Badalona al Che Guevara el dia 8 d’octubre de 2013:
“Quasi cinquanta anys després de la seva mort, el “Che” segueix sent un referent per a molta gent que ens revoltem contra el desordre bàrbar d’aquest món.

Com a indignats, més que en la seva biografia com a Ernesto Guevara de la Serna, el Che, ens fixem en les seves idees, valors, anàlisis, propostes i somnis perquè visualitzava un altre món com a possible.
Ernesto “Che” Guevara no era ni un sant ni un superhome ni un dirigent infal·lible; era una persona com qualsevol amb la seva força i les seves febleses, la seva lucidesa i els seus moments d’encegament, els seus errors i els seus encerts. Tot i així, tenia una qualitat rara de trobar en el que coneixem avui dia per classe política: coherència entre les idees i la pràctica, entre el pensament i l’acció.
Va ésser un adversari irreconciliable de l’imperialisme i del capitalisme per ser un sistema tremendament pervers.
El “Che”, com nosaltres, pensava que no es tractava només de corregir els excessos del capitalisme i de les seves polítiques neoliberals, sinó de somniar i de lluitar per una altra civilització, un altre paradigma econòmic i social, perquè un altre món és possible.
La democràcia per la que nosaltres lluitem és aquella que permet que totes les opcions polítiques, i igualment les orientacions en l’àmbit de l’economia, es decideixin en el si d’assemblees democràticament escollides. En aquesta perspectiva, la planificació tan preuada als ulls del “Che” no és contradictòria amb l’autogestió. El socialisme pel que lluitava no es pot resumir en un govern que canvia de mans. A partir de la seva pròpia experiència, Guevara havia arribat a la conclusió que era impossible canviar la societat sense canviar de societat. Aquesta mena de canvi, implica dur a terme la substitució de l’Estat per unes formes de poder no estatals basades en la participació popular directa amb consells i assemblees.

El “Che” veia també els països dependents com el centre viu de la lluita contra l’imperialisme i per una nova societat. Aquest internacionalisme és recuperat al segle XXI per l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional quan convoca a l’any 1996 una reunió a les muntanyes de Chiapas. El moviment de lluita mundial contra el domini brutal del capitalisme neoliberal ha sorgit dels pobles indígenes de Chiapas i ha tingut el seu bateig de foc en els combats al carrer a Seattle, l’any 1999, contra la reunió de l’Organització mundial del comerç. No és cap casualitat tampoc que fos un moviment revolucionari d’origen guevarista el convocant d’aquesta memorable reunió a la qual participaren milers de sindicalistes, de militants camperols, d’indígenes, d’intel·lectuals, d’estudiants i d’activistes de diferents corrents d’esquerres, provinents de quaranta països i com no, dels Estats Units i d’Europa.
I per acabar ho farem recordant una idea que sobre el “Che” en un acte com aquest va dir el Sot Comandant Marcos: “Aquesta és una herència molt gran, quelcom que qualsevol pot fer. Però això no significa deixar-ho tot, anar-se’n a la muntanya, prendre el fusell i desafiar al poder mundial, sinó que és aquesta possibilitat de rebel·lia i que aquesta rebel·lia es tradueixi en un món millor per altres. Nosaltres diem que la nostra consigna de ‘Per a tots tot, res per a nosaltres’ és una consigna que prenem del reconeixement i l’ascendència ètica que prenem del Che.”